dijous, 11 de maig de 2017

#diJOusReivindico!!! No a l'obertura de Noves Facultats

En els últims 9 anys, hem passat de tenir 28 a 41 facultats de Medicina a Espanya, és a dir, 13 facultats noves, 3 de les quals es troben a Catalunya. D’aquesta manera, el nombre d’opositors que es presenten a l’examen MIR ha passar de ser 10.620 a 13.437. Les places per accedir a la Formació Mèdica especialitzada, però, s’han mantingut, o fins i tot disminuït en el mateix periode de temps, sent un total de 6.325 en l’actual convocatòria. Per tant, 1 de cada 2 persones que s’hi presentin, es quedarà sense plaça, 1 de cada 2, no podrà acabar la seva formació. Des del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya, volem denunciar aquesta situació, que considerem abusiva i insostenible. És per això que, per prevenir l’augment incontrolat d’aquesta diferència, ens oposem a l’obertura de noves Facultats de Medicina.

  • Però això també passa en altres ensenyaments, com ara Infermeria, on la situació és encara més desproporcionada!
  • És cert que el desequilibri entre opositors i places ofertades és present en altres carreres professionals. però actualment, no és possible exercir la Medicina a Espanya sense haver passat per aquest sistema, (excepte com a metge d’empresa), sent les úniques sortides possibles l’emigració o la dedicació a altres ocupacions que no siguin assistència sanitària. Per tant, hem de deixar de considerar el MIR com una opció, ja que, per a la gran majoria, és una part més del continu formatiu del metge, com qualsevol dels cursos de la carrera. En qualsevol cas, la nostra demanda no va en cap cas en contra de les possibilitats pels estudiants d’altres ensenyaments i ens sumem a totes les seves reivindicacions en aquest aspecte.

  • Però si hi ha molta gent que acaba el Batxillerat volent fer Medicina! No és just que volgueu limitar les oportunitats ara que vosaltres “ja sou dins”.
  • La formació d’un metge té un cost aproximat de 60.000€ anuals, dels quals l’Estat aporta uns 40.000-48.000€. Aquests estudiants estan sent formats amb els impostos de tots els ciutadans, per haver de marxar finalment del país perquè el nostre sistema sanitari no els pot acceptar. De fet, hi ha països com Suècia, que només forma al 30% dels seus futurs metges, perquè la resta seran estudiants d’altres països, com el nostre, d’on aquests hauran hagut de marxar. En concret, al 2016 van marxar 3500 graduats en Medicina d’Espanya, sent Catalunya, en els dos últims anys, la comunitat autònoma d’on n’han marxat més (726 vers els 682 de la segona comunitat autònoma que més n’exporta). A més no és únicament amb els diners que estem jugant, sinó també amb el treball de tots nosaltres i les il·lusions d’aquells que esperen un futur com a metges.
    Cal afegir també que en el cas de Catalunya, la Facultat que està a punt d’obrir-se és de la Universitat de Vic, és a dir una universitat concertada. Això no permet un accés igualitari entre tots els estudiants, ja que només hi podran accedir aquells amb un nivell socio-econòmic alt que es puguin permetre el preu de la matrícula.
  • Però crear noves Facultats en llocs diferents és bo, perquè evitem que els estudiants d’un determinat territori es vegin obligats a marxar de casa seva, deixant a la seva família i amics, amb el cost econòmic que això suposa!
  • Com a resposta a aquest argument, podríem dir dues coses: en primer lloc, tot i que aquest argument té molt de sentit i és totalment lògic, però la realitat que ens trobem és una altra. Fa exactament un curs es va obrir una Facultat de Medicina a les Illes Balears i un dels arguments que donaven era justament aquest (no existia en aquell moment cap Facultat en aquesta Comunitat Autònoma, obligant a tots els seus aspirants a metges a agafar un avió o un vaixell per poder cursar aquest Grau). Dels 60 alumnes matriculats aquest any, només la meitat són originaris de les Illes Balears, ja que el sistema d’elecció de plaça és amb una llista única a tot l’Estat, de manera que no es té en compte la residència.
    En segon lloc, el cost de crear una Facultat no compensa el preu de la vida fora del domicili familiar i en qualsevol cas, creiem que seria molt més eficient invertir aquests diners en beques suficients i adequades. Creiem per tant que aquest és un front molt més productiu en el que treballar.
  • La competència és bona, t’obliga a estudiar més i sortir millor preparat.
  • En cap cas podem considerar que els estudiants aprenen i es preparen durant l’sprint que suposa la preparació de l’examen MIR, moment en el que ens preparem el temari de 6 anys de carrera en 7-8 mesos. La garantia de qualitat són les Facultats, amb els seus propis mètodes d’avaluació, és a dir, són aquestes les que han de determinar si l’estudiant ha assolit o no el nivell necessari. De fet, l’examen MIR és una prova merament ordenatoria (com la Selectivitat), és a dir, pretén classificar els estudiants a través de 225 preguntes amb 4 opcions qui escollirà plaça primer i qui ho farà últim.

  • Però no tots els que opositen al MIR acaben de fer la carrera!
  • Certament no. Els opositors al MIR poden ser també graduats d’altres anys que repeteixen l’examen perquè no van tenir plaça, persones que volen reespecialitzar-se o estrangers. Tot i així, les places d’ingrés al Grau de Medicina l’any passat van ser 7.839 (i sabent que la taxa d’abandonament és ínfima), això significa que més de 1.500 persones no tindran plaça.  

  • Però si que és veritat que falten metges! Cada cop que demano visita em donen hora per una visita o una prova a l’hospital he d’esperar mesos!
  • Clarament el Sistema Nacional de Salut té mancances, i com a estudiants de Medicina ens sumem a la demanda de la població per optimitzar els recursos i augmentar els pressupostos dedicats a Sanitat. Tot i això, aquest problema no es soluciona amb l’obertura de noves Facultats de Medicina, ni tampoc amb l’ampliació de les places MIR, ja que la realitat és que la situació per als metges que acaben la residència és també precària i gran part d’ells viuen molts anys entre contractes temporals i de guàrdies, ben lluny del mite del metge amb estabilitat laboral i ben pagat (que és ben cert que també existeix). No ens oblidem de la lluita pels drets laborals dels metges, però això tampoc se solucionarà augmentant el nombre d’universitaris intentant passar per l’embut.

  • Molts dels metges que treballen actualment al Sistema Nacional de Salut són estrangers! Això no concorda amb el que expliqueu!
  • La situació de la professió fa uns anys era certament molt diferent, i es va arribar a un moment en el que la quantitat de metges formats pel sistema espanyol no era suficient, per la qual cosa es van haver d’ “importar” metges. També en aquest moment es va iniciar el “boom” de creació de noves Facultats, però les necessitats actualment han canviat, per la qual cosa hem d’evitar seguir amb aquesta tendència per simple inèrcia. Les places pel Grau de Medicina, les de Formació Especialitzada i les contractacions del Sistema Nacional de Salut haurien d’anar regulades per un estudi transversal de les necessitats de la població actuals i a llarg termini per evitar situacions insostenibles com l’actual.


Tens més dubtes? Parlem-ne! Contacta’ns a través de les xarxes socials:
Facebook: Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya
                 Noves Facultats CEMCat



0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada